Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

CERVESES A CAU D’ORELLA
CERVESES A CAU D’ORELLA
Hem de mostrar una satisfacció enorme per la classificació, per quart any consecutiu, per la Final de la Copa del Rei. Diguin el que...

Hem de mostrar una satisfacció enorme per la classificació, per quart any consecutiu, per la Final de la Copa del Rei. Diguin el que diguin. Sigui quina sigui la importància que li vulguin donar, no és una fita fàcil d’assolir. I encara més si tenim en compte que hem deixat a la cuneta equips com l’Athletic Club, Real Sociedad, i Atlético de Madrid.

També cal felicitar al Club Deportivo Alavés per haver aconseguit el dret de disputar la seva primera final de Copa. Eliminant contra tot pronòstic a un gran Celta que va ser capaç de batre al Real Madrid a quarts de final. Cal tenir en compte que l’any passat jugava a La Liga Adelante. Ara La Liga 123.

Probablement, el club gallec va pagar el desgast psicològic que va suposar la pressió mediàtica exercida a Madrid en relació a la suspensió del partit de Lliga del passat diumenge. Jo no sóc enginyer, però si els tècnics no poden assegurar la seguretat, evident veient les imatges, cap club té el dret d’exigir res.

Ara bé, opinió personal, el que va passar a Balaídos i a Riazor demostra perquè Espanya no ha guanyat cap candidatura per acollir Mundial o Eurocopa. Més enllà dels possibles escàndols de corrupció, l’estat de conservació dels Estadis espanyols deixa molt que desitjar. Cal un “plan renove” urgent.

Tornant a Can Barça, i per fer comprensible el títol del meu article, cal parlar del que va passar el passat dimarts al Camp Nou. Una vegada més, malauradament, el protagonista no ser el futbol. Totes les mirades van caure en un àrbitre, Gil Manzano, que no va deixar indiferent a cap dels dos bàndols.

El Barça no pot estar content dels últims arbitratges. Tampoc l’Atlético de Madrid. Malgrat que ningú va dir res sobre el gol dels matalassers al Vicente Calderón. Un gol que no havia d’haver pujat al marcador per una falta en atac a Luis Suárez. Ara bé, ningú pot negar que el Barça és el clar mereixedor per disputar la Final de la Copa del Rei el proper 27 de maig al Vicente Calderón.

Però hi va haver un aspecte que em va fer mal a la vista. Com ja vaig manifestar a la meva carta oberta a Luis Suárez, la meva admiració pel davanter uruguaià és total. Sens cap mena de dubte és el millor davanter centre del món en l’actualitat. Qualsevol debat al respecte no és més que una pèrdua de temps. A més, és un guanyador i un lluitador nat. Luis Suárez és el Hristo Stoichkov actual. Un tipus de jugador que qualsevol entrenador voldria tenir al seu equip.

Però hi ha detalls que cal controlar. Cal que Luis Suárez aprengui a controlar-se i a dosificar l’excés de força en algunes ocasions. Els culers podrem protestar el que sigui, però cal ser autocrítics i reconèixer que la expulsió per doble targeta groga era més que merescuda. I tenint en compte que podria haver vist la targeta vermella directa per una injustificada patada quan el defensa ja havia allunyat el perill. Una entrada molt lletja i perillosa. A més del seu estat de nervis al final del partit.

No és la primera vegada que el davanter uruguaià és motiu de conversa per aquest motiu. Una persona que segueix normalment els partits del Barça segurament s’ha adonat d’aquesta situació. I per aquest motiu, cal que algú del FC Barcelona, independentment de l’àmbit, tingui una petita conversa amb Luis Suárez.

No cal fer un ciri. Una conversa distesa, a cau d’orella, per fer entendre Suárez que a vegades cal controlar-se una mica per tal de no perjudicar a l’equip. Que ara amb el soroll de la seva expulsió estarà encara més controlat. I qui diu el cos tècnic, també és vàlid per algun jugador important de la plantilla. I Leo Messi és el seu millor amic.

No es tracta de fer un escàndol ni de fer un drama. Tampoc cal que sigui un dia d’entrenament. S’ha de mostrar total suport al jugador i és un tema de conversa ideal per anar a fer una cervesa després d’una sessió preparatòria. Es pot tenir raó. O no, però sempre hi d’haver lloc a l’autocrítica i al suport entre companys d’equip. Si això és compleix, segur que així arribarem lluny.

 

“La roba bruta s'ha de rentar a casa.” (Frase popular)

 

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Amb les decepcions de la temporada a can Barça i els darrers èxits del Madrid, el projecte blaugrana queda tocat i veu com el poder del futbol europeu canvia de mans.

Lee

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

Lee

Demà dijous serà presentat el nou entrenador del Barça, Ernesto Valverde. Són molts els dubtes i preguntes que estan sorgint envers la...

Lee