Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

CELTA VS FC BARCELONA
CELTA VS FC BARCELONA
TUIT: La final de la Copa Intercontinental del 1992. Pensàvem q la guanyaríem després de guanyar la Champions però... @LaTdP ...

TUIT: La final de la Copa Intercontinental del 1992. Pensàvem q la guanyaríem després de guanyar la Champions però... @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

Després de l'alegria immensa de guanyar una Copa d'Europa tocava anar al Japó per guanyar una Intercontinental. Mare meva! Semblava impossible. I tot va començar bé ja que Stoitxkov va marcar al primer quart d'hora però un jugador que no coneixia ni havia vist mai va fer els dos gols que ens van derrotar. No he oblidat mai el nom, Raí, però si ara el tingués al davant potser no el reconeixeria.

Una gran decepció però teníem una Champions!!!! 

L'any 92 va ser un any important en general i va portar grans canvis a la meva vida. Recordo perfectament què feia el dia que van triar la seu olímpica per l'any 92. Estudiava veterinària a Bellaterra i mentre era a classe se'm va passar del tot l'hora de la tria de la seu però, de sobte, els passadissos van començar a bullir i es van començar a sentir crits i corredisses. A mí em tocava classe de química i el meu lloc era a final de classe així que vaig agafar totes les meves coses d'una revolada i vaig sortir de l'aula a tota pastilla. No podia seguir el que m'estava explicant la professora només podia pensar que allò pel que havíem treballat i hi havíem posat molta il·lusió acabava de fer-se realitat. Jo era una dels mils de voluntaris i vam començar a fer reunions i proves de què i com havíem de fer la nostra feina per arribar als Jocs Olímpics amb la lliçó ben apresa.   

Durant els Jocs vaig fer feines variades en diferents punts. Els més interessants van ser el de la zona d'acreditacions, on podies veure molts dels teus ídols, i al Camp Nou. Recordo un ambient molt alegre, gent molt predisposada a ajudar, gent amb ganes de que tot sortís perfecte i aconseguir ser els millors de tots els jocs celebrats fins llavors. I ho vam aconseguir!!! L'experiència va ser fantàstica i la recomano a tothom. Als grups hi havia gent de totes les edats però mai vaig veure una mala cara, una mala resposta o un mal gest. Tots ens ajudàvem i ens animàvem en tot moment.

 

El dia de la final de futbol era el 8 d'agost i el partit es jugava a les 20:00h. Jo tenia un bitllet d'autocar nocturn per anar a Bilbao perque havia de ser a Comillas (Cantabria) el dia 9 a les 12:00h. Havíem estat treballant amb la meva tieta tot un any per fer un dinar familiar de tots els que formàvem part de la família materna. Des dels avis fins els nets, en total uns 190 dels que potser coneixia uns 6, si no comptem els de la família directa. Finalment vam poder reunir-nos en la data prevista uns 90 però això volia dir que cap restaurant del poble podia donar-nos de menjar així que vam haver de llogar tot un restaurant de Sant Vicente de la Barquera. També vam fer un arbre genealògic amb tothom per cada persona així, un cop sabies el nom de la persona amb la que parlaves, podies saber d'on venia i quí era la seva família directa. Va ser espectacular!! 

 

Aquell dia va començar amb molts nervis. Els meus pares i el meu germà sortien al matí cap el poble amb el cotxe i jo portava la bossa per passar el cap de setmana amb mí per poder canviar-me de roba abans d'agafar l'autobus a la nit. Vaig arribar a l'estadi per començar a desenvolupar les meves tasques i va començar el partit. Jugava España contra Polònia. Amb España jugaven jugadors com el Chapi Ferrer, Abelardo, Luis Enrique, Guardiola, Kiko, Alfonso Pérez, Toni Jiménez... l'entrenador era Vicente Miera i tenia com a ajudant en Kubala! Tothom donava com a favorit l'equip español. Just abans que l'àrbitre pités el final de la primera part els polacs van marcar. Abelardo va fer el primer per España al minut 65 al rematar una falta. Kiko va marcar el segon al 70 després de robar una pilota a un defensa. Però al 75 els polacs van empatar. No m'ho podia creure!!! Faltaven 15 minuts i el partit no podia tenir temps afegit perque si passava jo no arribaria al bus!! Ja anava justa sortint del Camp Nou a les 22:00h perque hi havia molta seguretat, tota la família real española era a la llotja i Maragall i Samaranch i... i això no feia que l'entrada i sortida de l'estadi fos gaire ràpida. El temps passava però el marcador no canviava i jo estava dels nervis. Suposava que els meus pares i gran part de la família ja eren al poble i jo estava a punt de perdre el bus que em faria arribar a Bilbao on en passaria a recollir un oncle que no coneixia i em portaria fins el dinar. Avui tot hauria estat més fàcil perque podríem haver-nos parlat pel mòbil però l'any 92 no. De sobte, al minut 44:30 l'àrbitre va pitar una falta a favor. Era la darrera oportunitat de que tot sortís bé. Van xutar la falta i hi va haver un munt de rebots que van acabar en córner. el temps s'havia acabat i jo pensava què fer per marxar i deixar el meu lloc cobert. No volia ni mirar què passava a la gespa i, de sobte, l'estadi que era ple com un ou, va cantar gol. Tothom saltava i cridava d'alegria però crec que ningú més que jo. Tothom estava emocionat per la victòria espectacular d'España però jo no. Jo vaig córrer cap on era la meva bossa i vaig marxar cap a l'estació d'autobusos sense temps ni per canviar-me. 

 

Vaig arribar amb el temps just a l'autocar i vaig passar les estones de la nit en les que no podia dormir pensant com m'ho faria per reconèixer l'oncle que em vindria a buscar perque jo pensava que no hi hauria gaire gent a l'autocar però anava pràcticament ple. Vam arribar a les 9 i a l'entrar a l'estació d'autobussos es va acostar cap a mí un home i em va dir "a tí te vengo a recoger yo, ni una duda vamos!" Em vaig quedar molt parada i li vaig preguntar com n'estava tan segur i em va dir "tu indumentaria no deja lugar a dudas" hahaha no hi havia pensat gens! encara duia el xandall de voluntari!! Vam anar a casa seva i després d'esmorzar carretera i cap al poble. 

Va ser un cap de setmana fantàstic. De fet, m'hi vaig quedar 15 dies sense roba pràcticament. Des de llavors he tornat al poble cada any a l'estiu tan de temps com he pogut i, si ha quadrat, per algun partit del Barça amb el Ràcing, per setmana santa...

 

Salut i èxits!!!!!

Comentarios
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee