Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

CARTA OBERTA A LUIS SUÁREZ
CARTA OBERTA A LUIS SUÁREZ
Benvolgut Luis Suárez,...

Benvolgut Luis Suárez,

"Errar és humà, perdonar és diví i rectificar és de savis". Probablement, no existeixi una reflexió més encertada en l’historia del pensament. Com va afirmar Alexander Pope, tot i que no em considero un savi, crec que mai és tard per reconèixer un error i per aquest motiu vull adreçar-me a la teva persona, no per buscar cap perdó, probablement mai arribis a llegir aquesta carta, sinó per fer una mostra d’admiració cap a la teva figura com a futbolista i també com una gran persona ha sigut aprendre dels seus errors. No és necessari que em perdonis per reconèixer que ets un futbolista diví. Tot i que probablement, hi ha més d’un afeccionat al Barça que també ha passat per la mateixa situació i es pot sentir identificat amb aquest escrit.

Si he de ser sincer, he d’admetre que volia fer aquest article des de fa molt de temps. I per ser més precisos, ja tenia pensada la data quan va acabar la passada temporada de Lliga i es va confirmar la teva segona Bota d’Or, la primera amb la samarreta del Barça. No és per tant un escrit ni molt menys oportunista, simplement volia aprofitar l’entrega del guardó.

Els que em coneixen personalment, i tenen la memòria intacta, saben que he sigut una de les persones més crítiques en motiu del teu fitxatge pel FC Barcelona. Si hi ha un substantiu que pot descriure el sentiment que predominava en la meva persona no és un altre que indignació. Sense obviar, les dures crítiques que vaig dirigir cap a la directiva presidida per Josep María Bartomeu i amb Andoni Zubizarreta.

En aquell moment, per a mi, era com incorporar a Pepe al Barça. Sense oblidar que no podies jugar fins al cap de 4 mesos per la sanció de la FIFA causada per la mossegada a Chiellini durant el Mundial al Brasil, i el risc que comportava invertir 80 milions d’euros per un jugador reincident en aquest tipus d’agressions.

Comptaves amb un peculiar historial. La teva sèrie de mossegades va començar a l’Ajax, va continuar al Liverpool i, com he mencionat abans, vas tancar la trilogia amb Uruguai. Pel mig podem trobar agressions vàries i discriminacions homòfobes i racistes. Amb aquest currículum, i presumint d’un club que, valgui la redundància, presumeix de valor exemplars, em vaig sentir enganyat i testimoni d’una presumible etapa decadent del Barça. Es venia de no guanyar res amb Tata Martino, i amb la sanció de la FIFA de dos mercats sense fitxar, la teva incorporació semblava la confirmació de que s`havia perdut el rumb.

Evidentment que em vaig trobar amb defensors, com Raül Llimós, amb els que vaig intercanviar opinions sobre la teva persona i el teu fitxatge i que et van defensar a mort quan et vaig comparar amb Pepe. Evidentment, i per sort, el debat es va quedar amb això. Com totes els altres que he mantingut amb amics, afeccionats, etc. Tenint present que tenia la sensació que havíem fet un favor al Liverpool traient-te del mig com a potencial problema i, a sobre, guanyant 81 milions d’euros. Per què ens entenguem, i sense pèls a la llengua: per a mi, no eres benvingut a Can Barça i vaig fer comentaris dels que m’avergonyeixo.

La temporada va començar sense tu. Les coses anaven menys o menys bé fins que vas debutar al Bernabéu que, sumat a la derrota a casa contra el Celta, va ser l’inici d’un període de dubtes fins l’altra derrota a San Sebastià i la posterior reacció. Aquesta, va acabar amb un triplet i amb una actuació teva a final de temporada excel·lent amb gol importantíssim a la Final de la Champions. I la temporada passada, què he de dir-te? Any sublim, probablement el millor jugador de la plantilla juntament amb Messi, i on vas acabar coronant-te amb la Bota d’Or.

El teu excels rendiment va venir, a més a més, amb un gir radical en la teva actitud. La teva agressivitat innecessària amb els contraris va desaparèixer deixant lloc només a la que has mostrat durant tota la teva carrera sobre la gespa i amb una pilota com a testimoni. Ets el Hristo Stoichkov de l’actualitat. Lluites cada pilota com si fos la última provocant, en ocasions, gols importantíssims. No tens por en ficar la cama. Cap defensa aconsegueix intimidar-te. Mossegues, en el sentit figurat, com cap davanter del món. Luis, ets, sens cap mena de dubte el millor davanter centre del món ara mateix. Dels que et llancen un meló i el converteix en gol.

“Rectificar és de savis”, com deia Pope. I jo amb aquesta carta rectifico totes les meves impressions en aterrar a Can Barça. No puc estar més content i orgullós de que defensis cada partit amb suor i llàgrimes la samarreta del blaugrana. Simplement, vull demanar-te una cosa. Si és que tinc dret a fer-ho. I no és que siguis diví al perdonar-me, no sóc ningú per a tu per a merèixer tal cosa. A més probablement, com he mencionat anteriorment, no llegiràs mai aquesta carta. Però si que tinc el desig que continuïs amb aquest diví nivell futbolístic. El teu fitxatge és tot un encert. Segueix així i moltes gràcies per demostrar que em vaig equivocar.

 

“Només l'home íntegre és capaç de confessar els seus faltes i de reconèixer els seus errors.” (Benjamin Franklin)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Radio Marca Barcelona. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee