Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

CALMA
CALMA
La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions contra el Manchester United amb un solitari gol de Paul Scholes. Tot estava impregnat d’un aire catastròfic, però l’equip blaugrana es va quedar a només 1 gol de disputar la gran Final a Moscow. Es varen tenir ocasions per tenir una oportunitat de acabar bé la temporada, però la dinàmica de l’equip no era precisament positiva.

Aquella dinàmica, sumada amb la de la temporada anterior, i juntament amb tot el que succeïa a l’entorn de Can Barça, em va conscienciar de que probablement no veuria el meu equip en una altra semifinal de Champions en molt de temps. El futur es presentava molt negre amb l’evident destitució de Rijkaard i la clara necessitat de renovar tota la plantilla. Ronaldinho, Eto'o, Henry, Deco, eren les principals víctimes d’una revolució total on no es salvava ni Joan Laporta.

El polèmic President era, probablement, el principal responsable de l’autocomplaença, de la manca d’auto crítica i de poder de la junta directiva, i la degradació d’un equip que estava cridat a fer història i havia entrat en una dinàmica de descontrol total. Una llàstima. Aquell grup prometia molt i va tenir un recorregut molt més curt del que ens hauria agradat. Un cicle massa poc exitós. S’havia de cremar-ho tot.

Però la calma, el seny, i també la sort (sempre important), ens va dur a un any on no només es va recuperar el rumb, es va fer el que mai ningú havia aconseguit. Un Triplet (mai vist a la Lliga espanyola), i un Sextet que de moment cap equip ha aconseguit. Una efemèride que, sense treure mèrit, té molt més valor que aconseguir 2 Copes d’Europa seguides.

No ens enganyem, cert que amb el nou nom (UEFA Champions League) mai havia fet fins ahir, però en el concepte de Copa d’Europa ja havia passat. Es com si diem que el Sevilla ha aconseguit la Europa League 2 vegades consecutives per primera vegada ja que l’altra vegada es deia Copa de la UEFA. És el mateix. La Liga, Liga BBVA, Liga Santander, Copa Libertadores, Copa Santander Libertadores, Copa Bridgestone Libertadores, Copa Jules Rimet, Mundial, etc.

Tornant al tema de la depressió, la ràbia, i la indignació, es va aconseguir reconduir la situació des de la calma, el seny i la paciència. Cosa que ens ha portat a gaudir el que hem gaudit en els últims 10 anys. I ara, tot i que no portem dues temporades en blanc, sembla que tot és una catàstrofe perquè el màxim rival ha aconseguit la 3 Champions en 4 anys i nosaltres amb la guanyada a Berlín.

L’obsessió, la desesperació, la ràbia i, sobretot, la manca de unitat, no s’han d’apoderar del nostre club i el seu entorn. La situació és totalment reconduïble. El partit d’ahir va demostrar, sobretot a la segona part, que el Barça va tenir una gris actuació a Torí contra un rival que no és ni molt menys superior al Barça. En els últims 4 anys, en el que fa a enfrontaments directes, s’ha demostrat que el Barça practica un millor futbol i té un millor 11 titular (ho dic expressament) que el Real Madrid.

Hi ha equip. Hi ha base. Si no ens obsessionem, i es treballa la plantilla amb 4-5 bons fitxatges de jugadors titulars i madurs (25-29 anys), hi ha per tornar a competir-ho tot fins al final amb un alt percentatge d’èxit en forma de títols com la Champions. Els fitxatges d’enguany no són dolents, compto amb ells. Són joves i crec que aquesta temporada els haurà servit per agafar confiança.

Però cal fitxar un lateral dret de garanties (juntament amb Aleix Vidal es cobreix la posició). Cal fitxar un central fiable que sigui polivalent i pugui jugar de lateral (perfil Abidal). Cal fitxar un jugador del perfil de Busquets (té 30 anys i no ho pot jugar TOT). Cal fitxar un migcampista que mogui la pilota (Iniesta té la edat que té). I cal fitxar un davanter que marqui gols i pugui jugar en banda.

El trident no pot jugar-ho tot. Si Messi vol allargar la seva vida esportiva ha de tenir descans. A finals d’aquest mes farà 30 anys i Ronaldo, que per alguns ja estava acabat, segueix donant guerra gràcies a les rotacions i a la cura del seu físic. No ens caurà bé, però s’ha d’admetre que costa trobar davanters de 32 anys que facin la quantitat de gols que fa aquest home.

Crec molt en aquest equip. I si no ho cremem tot, no ens insultem entre nosaltres, deixem de banda els ismes, i s’espera que la directiva faci la seva feina com Déu mana, no tinc cap dubte que aquest grup tornarà a la dinàmica guanyadora. Això si, no hem de caure en els errors del passat com l’autocomplaença, la manca de poder, i la passivitat. Cal posar-se les piles i treballar de valent partit a partit.

Ni el Real Madrid és infinitament superior al Barça, ni el Barça és infinitament inferior al Madrid. El nivell està molt igualat pel fet de que jugadors clau com Xavi, Puyol, Alves, o Abidal ja no hi són. I que altres com Iniesta, Busquets, Piqué, o Messi ja no són tan joves i necessiten alliberar-se de la gran càrrega de partits. Uns més, com Iniesta o Busquets, altres menys com Messi. El enfrontaments directes s’ha demostrat una gran superioritat futbolística que cal aprofitar amb la bona gestió de la plantilla. On el Madrid és, actualment, superior gràcies a un major nombre d’efectius de qualitat. El conegut com “fons d’armari”.

Evidentment però, tot i que no podem permetre que sigui l’excusa principal, no hem d’obviar que el factor arbitral ha sigut decisiu en els últims dos anys. Enguany a la Lliga ha sigut escandalós, i a la Champions, sobretot als quarts contra el Bayern, també la “sort” ha estat present. Malgrat que l’equip blanc ha sigut molt superior a la Final contra la Juventus. Especialment a la segona part.

Així doncs, que els que hagin de treballar de valent en la confecció de la plantilla de l’any vinent que comencin des d’ara mateix. Mentrestant, el millor que podem fer la resta és desconnectar del futbol i gaudir de l’estiu per encarar la temporada següent amb la màxima il·lusió i motivació. Probablement, els principals ingredients per tornar a veure un Barça triomfant. Bones vacances!

 

“En comptes de maleir el lloc en el qual vas caure, hauries buscar allò que et va fer relliscar”. (Paulo Coelho)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee