Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

BORUSSIA M'GLADBACH VS FC BARCELONA
BORUSSIA M'GLADBACH VS FC BARCELONA
TUIT: Plorar de genolls a terra amb el gol de Koeman que ens va donar la primera Champions 20/05/1992 @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: Plorar de genolls a terra amb el gol de Koeman que ens va donar la primera Champions 20/05/1992 @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

Durant molt de temps el Barça no va ser l'equip guanyador que és ara. Era un equip al que li costava molt arribar a finals i, un cop arribava, no les guanyava. Aquest cop la gent estava molt més animada perque teníem un gran equip i ens entrenava un dels millors jugadors que havíem tingut mai en Johan Cruyff. Si mai teníem una oportunitat per aconseguir un títol important aquest era el moment. També era el primer cop que el meu germà anava a una final i, ja que havia fet tant d'esforç per poder-hi ser, tots desitjàvem que tornés amb el títol. Havíem vist molts cops les imatges de la gent sortint en autocars cap a la seu d'una final amb tota la il·lusió del món i tornar ben decebuts! Uns anys abans el meu pare va anar a Sevilla i va tornar sense res! 

Aquesta edició va suposar l'inici d'una sèrie de canvis en el format de la competició ja que va ser l'últim cop que es diria Copa d'Europa. Es van suprimir les eliminatòries de quarts i de semifinals i es van substituir per una fase de lligueta on hi havia dos grups amb quatre equips cada un. Els primers de cada grup es classificaven directament per a la final. Aquest any la final seria el Barça contra la Sampdòria.

Ens va costar arribar a la lligueta ja que a vuitens vam estar a punt de ser eliminats pel Kaiserslautern. Al partit de tornada a l'estadi dels alemanys Bakero es va convertir en l'heroi quan va fer un gol de cap al minut 90 que suposava el 3 a 1 i ens classificava per la regle dels gols en camp contrari. A mida que els alemanys anaven fent gols l'equip s'anava fent petit i li venien tots els fantasmes del passat. Això ens passa molt encara ara! No ho he dit però al Camp Nou el resultat va ser un 2 a 0, per tant, anàvem molt animats al partit de tornada però els alemanys ens van fer 3 i nosaltres no érem capaços de fer-ne un. Un gol ens classificava però no semblava que fos possible fins el famós cop de cap de Bakero.

Bakero no era un jugador dels més carismàtics i era molt criticat perque acostumava a jugar sempre enrere. Rebia al mig del camp d'esquena a la porteria i tornava la pilota cap a la zona de la defensa. El públic el xiulava, era una jugada que no agradava gens. 

A casa vam seguir el partit mirant la tv i escoltant LaTdP com sempre! El partit va acabar 0 a 0 i anàvem a la pròrroga. Els nervis eren insoportables. Va arribar el minut 111, moment de la falta i de la frase premonitòria famosa d'en Puyal. Va dir cóm es tiraria la falta i després així va ser! Mentre ell cridava el gol, a casa també cridàvem com bojos! Als minuts següents van ser de nervis i més nervis. Va sortir Alexanko que seria qui aixecaria la copa. Cruyff i les seves idees curioses a l'hora d'entendre el futbol. Alexanko era central o davanter centre si anaven les coses malament. Després d'una eternitat va acabar el partit i quan Alexanko va aixecar la copa un munt de sentiments es van barrejar, em van venir al cap totes les històries explicades per l'avi i pel pare, les derrotes doloroses, la competició sense premi i, de sobte, em vaig trobar de genolls a terra plorant. Tant de temps esperant un gran èxit! El principi del canvi. L'adéu als fantasmes. Acabàvem de fer història i només era el principi.

Salut i èxits!!!!!!

Comentarios
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee