Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

BARRA LLIURE
BARRA LLIURE
Ja hem acabat una nova setmana futbolística. Amb jornada de Copa i Lliga. I si hem de treure alguna conclusió és que tot va pel bon camí....

Ja hem acabat una nova setmana futbolística. Amb jornada de Copa i Lliga. I si hem de treure alguna conclusió és que tot va pel bon camí. Malgrat quedar encara pendent el partit de volta del proper dijous al Camp Nou, i estar encara a dos punts, amb un partit pendent del Real Madrid contra el València, en la competició de la regularitat.

No és que vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo. Si no que em refereixo a que a Madrid ja es veuen obligats a encetar una campanya mediàtica en contra del FC Barcelona per dos motius molt clars. El primer és el mateix Barça, en clara línia ascendent en quan a resultats, i l’estat del mateix Madrid. Amb un Cristiano Ronaldo desaparescut i un nivell de joc necessitat d’ajudes arbitrals.

A la Copa, el Barça va fer un molt bon partit. No va ser un partit extremadament vistós ni brillant, però la mentalitat de l’equip va ser clara. Calia treure un resultat positiu fos com fos. En canvi a Madrid, el Celta va demostrar molt més ofici i es va poder fins i tot sentenciar l’eliminatòria abans de jugar el proper dimecres a Balaídos. Sigui com sigui, un 1-2 és un gran resultat, mai s’ha de donar a l’equip de La Castellana per mort.

Avui a Ipúrua, hem vist a un gran Barça que ha sabut aguantar la pressió inicial de l’Eibar evitant encaixar cap gol, destacar el mèrit d’un providencial Ter Stegen, i ha posar el partit de cara amb el primer gol de Denis Suárez. Només a lamentar, la lesió de Sergio Busquets. El de Badia pot estar un mes de baixa després de rebre una criminal entrada que probablement hauria merescut més càstig. Ni tan sols es xiula falta. Sembla ser que winter is coming i fa falta llenya...

No m’agrada veure la violència que últimament s’acullen els rivals del Barça per aturar el joc blaugrana. És aquí quan el Comitè de Competició hauria d’entrar d’ofici. Almenys així es fa en països seriosos...

En canvi ahir a Madrid, gràcies a Santa Llúcia han de donar per haver vist com el segon gol de Sergio Ramos va pujar al marcador. Malgrat estar en un escandalós, claríssim, fora de joc, ja en van un quants, l’equip blanc va sumar 3 punts després d’una altra gris actuació i on una vegada més The Best no va fer honor al seu títol.

Sincerament, no sé com s’escandalitzen tant a La Meseta per l’actual estat de forma del portuguès. Porta ja més d’un any on es nota que ja no és el mateix, i on semblen ignorar que en breus dies complirà 32 anys. Una edat molt avançada per un jugador que depèn principalment del seu físic i que l’entrenador de torn, en aquest moment Zidane, haurà de replantejar el seu rol a l’equip i la seva posició al camp. Un gran rematador que ja no es pot permetre el luxe de fer tants esforços en un partit.

Moments d’incertesa on la premsa madrilenya fa oïdes sordes, així com també en els ajuts arbitrals a favor, però que no escatimen esforços en denunciar un tracte a favor del FC Barcelona. Sincerament, seria un escàndol que Leo Messi hagués vist la targeta vermella a Anoeta i en canvi Illarramendi hagés marxat impune amb una entrada criminal sobre el crack argentí.

I això és el que cal criticar. Hi ha “barra lliure”. Des de que hem encetat l’any 2017 hem sigut testimonis d’una violència desmesurada. Sobretot en l’eliminatòria contra l’Athletic Club, el partit a Anoeta, i avui a Ipúrua. Podem arribar a entendre que el Barça és molt superior als seus rivals i això pot causar la seva desesperació. Però no tot si val. Sobretot quan es superen els límits del reglament i es posa en perill el físic de les persones. I el pitjor de tot, sembla ser que no passa res i que si ens queixem, parlem massa. Cal tancar l’aixeta.

Com vaig mencionar en el meu anterior article, tot va per bon camí. Cal tenir més paciència, restar tranquils i mantenir la confiança en aquest equip. Jo la tinc intacte. I no hi ha major aval possible en el que dic que comprovar el nerviosisme de La Caverna.

No hi ha major símptoma que el fet que es qüestioni el rol de la seva màxima figura i es tracti d’ocultar. De la mateixa manera que es tracta d’ocultar l’agressivitat vers els jugadors del Barça sobre la gespa.

 

“L'optimisme és la fe que condueix a l'èxit. Res no pot fer-se sense esperança i confiança.” (Helen Keller)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Amb les decepcions de la temporada a can Barça i els darrers èxits del Madrid, el projecte blaugrana queda tocat i veu com el poder del futbol europeu canvia de mans.

Lee

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

Lee

Demà dijous serà presentat el nou entrenador del Barça, Ernesto Valverde. Són molts els dubtes i preguntes que estan sorgint envers la...

Lee