Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

"ATADO Y BIEN ATADO"
"ATADO Y BIEN ATADO"
Alguna cosa està passant amb la premsa d’aquest país. A banda de que s’està inundant amb personatges i continguts de dubtosa qualitat,...

Alguna cosa està passant amb la premsa d’aquest país. A banda de que s’està inundant amb personatges i continguts de dubtosa qualitat, sembla ser que la llibertat d’expressió, probablement l’element més important alhora de parla de Periodisme, està en entredit. Ja no importa si es diu la veritat. Ja no importa si es menteix. El més important és dir el que els que manen volen que diguis.

Ja fa més d’un any que col·laboro amb la pàgina web de La Transmissió d’En Puyal, i una mica menys que Miguel Ángel Ruiz, director de El Penalti de Radio Marca Barcelona em va proposar publicar els meus articles en castellà a la web del programa. Per mi va és tot un honor col·laborar amb ells i una oportunitat molt gran per fer arribar el meu punt de vista als seguidors del programa.

Des de el primer moment, El Penalti ha sigut un projecte amb més energia, ganes i creativitat que no pas pressupost. Com afirma Hans Zimmer, genial compositor alemany especialitzat en música de cinema, “les idees no es troben limitades pel pressupost. Res es impossible si tens una bona història. Una idea”. Res més cert de la realitat. El programa de Radio Marca s’ha anat consolidant amb una gran audiència i ha aconseguit expandir-se a televisió mitjançant Etv.

Tot anava bé fins que va esclatar la tempesta. El programa va crear una secció titulada “El Rastro”, presentada per Quim Molins, Historiador de la història del Barça i president del la plataforma “Un Crit Valent!”, i es van començar a incomodar certs sectors madridistes. La gran i envejable història del club blanc és plena de llums, però també d’ombres. Tant és així que Eduardo González Calleja, Professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Carlos III, és declarat aficionat culer després de, essent encarregat per Florentino Pérez, d’escriure la Història Oficial del Real Madrid en motiu del centenari del club blanc.

Amb què es va trobar aquesta persona per canviar de bàndol després de treballar amb els arxius històrics del Real Madrid? Certament és una anècdota molt curiosa. Una pregunta per fer-li directament. Sigui com sigui, aquest fet es queda en simple anècdota amb el que ve a continuació.

Fa unes setmanes, la secció “El Rastro” va presentar una situació molt curiosa que ha fet esclatar tota la polèmica sobre la llibertat d’expressió d’aquest país. La Real Federación Española de Fútbol (RFEF), no reconeix de manera oficial ni la Copa ni La Lliga disputades l’any 1937, aconseguides pel Llevant i el Barça respectivament, així com tampoc la Copa de 1902 en honor a la Coronació d’Alfons XIII guanyada per l’Athletic Club. El motiu és la no tutela de la RFEF en la seva organització.

I és aquí on entra en joc la gran contradicció. El màxim organisme del futbol espanyol si que reconeix els “Campionats d’Espanya” disputats entre 1903 i 1909 organitzats per Joan Padrós i el Madrid Club de Futbol, nom del Real Madrid abans de rebre el títol a mans del Rei Alfonso XIII. Una competició on la RFEF encara no existia, i on el Real Madrid va aconseguir 4 corones. Algunes d’elles jugant només un partit, o en el cas de l’Athletic Club, sense jugar-ne cap per ser l’únic equip que es va inscriure. A sobre, per disputar aquesta competició s’havia de formalitzar una inscripció a la seu social del Real Madrid, aleshores encara Madrid CF.

És quan sorgeix la gran pregunta. Per què la RFEF reconeix una competició pels mateixos motius que no reconeix la Copa de 1902 i 1937 i La Lliga de 1937? Una pregunta molt semblant a per què la UEFA no reconeix la Copa de Fires com les primeres edicions de la Copa de la UEFA, actual Europa League, i en canvi la FIFA si que ho fa? O perquè no compta la Recopa d’Europa en el palmarès de l’Europa League si va decidir fusionar la Recopa i la Copa de la UEFA?

O més rocambolesc encara, és ètic que el club organitzador pugui disputar una competició quan actualment Red Bull està tenint problemes per saber si la propera temporada podrà inscriure el Leipzig i el Salzburg a la Lliga de Campions per competència d’interessos? Són dubtes on la responsabilitat entra en joc i cal donar resposta per tal de justificar mencionades responsabilitats.

Sigui com sigui, i deixant de banda el panorama polític al nostre país (ja dóna lloc per si sol a un debat molt ampli), crec personalment que és molt trist i preocupant que la direcció d’un mitjà com Radio Marca decideixi la cancel·lació fulminant d’un programa per la incomoditat que resulten les seves recerques elaborades des de la documentació, el rigor i el respecte. I més encara perquè formuli la pregunta de manera formal als estaments futbolístics del nostre país. Lamentable.

En una època on l’Estat de Dret es troba en una situació de deteriorament total. On la corrupció política és a l’ordre del dia. On la manipulació de certs mitjans de comunicació és habitual. I on la censura a la premsa i a la vida quotidiana torna a ser un tema preocupant, ens trobem en què un mitjà calla una veu pel simple motiu de no seguir els seus interessos i posar en dubte els mèrits aconseguits. Alguna cosa no està funcionant si aquestes coses passen en ple segle XXI.

Com a periodista, m’agrada molt la famosa cita de George Orwell, escriptor d’obres de referència com Rebel·lió a la Granja, 1984 o Homenatge a Catalunya, que resa que “Periodisme és publicar el que alguns no volen que es publiqui. La resta són Relacions Públiques”. Una frase que cobra encara més sentit en un panorama que sembla ratificar el que va declarar Francisco Franco al seu missatge de Nadal de 1969, “todo está atado y bien atado”.

Per sort, El Penalti seguirà ben viu a les gràcies a Etv i la continuïtat de les seves emissions a través de Ràdio Estel. Moltes són les veus que parlen de que no serà el mateix. Altres que no es pot comparar la repercussió i audiència de Ràdio Marca amb la emissora catalana. Que és un pas enrere.

Bé, jo aquells els hi diré, i citant al mestre Johan, que a vegades “una passada enrere no és un pas enrere. És el començament d’una jugada millor”. I és que la credibilitat i valors de Radio Marca, en especial a Madrid, han quedat enlaire amb aquesta sorprenent decisió.

En aquest sentit, agrair també la confiança que Radio Marca Barcelona va dipositar en el projecte, la que indirectament em va permetre expressar-me a través de la seva pàgina web, i desitjar-los un bon futur en la seva feina. Les mateixes paraules per a Miguel Ángel Ruiz, el seu equip i Ràdio Estel, i el desig que no perdin l’esperit amb el que van encetar El Penalti i la secció “El Rastro” juntament amb Quim Molins. Tasques com aquesta, gairebé inexistents en el món del futbol, són les que donen sentit al que realment es coneix com a Periodisme d’investigació.

Acabar el meu escrit amb la següent reflexió, què està passant amb la premsa del nostre país? Hi ha tanta llibertat com la que ens volen vendre? I potser menys important, però com que parlem de futbol ens interessa formular-la, si aquestes polèmiques amb el Real Madrid passen ara amb internet i la gran proliferació dels mitjans de comunicació, què hem d’esperar del passat on la veritat estava establerta amb un sol prisma? Com es diu popularment, “la història l’escriuen els vencedors”. Dit d’una altra manera, els poderosos.

 

“La primera responsabilitat dels ciutadans és qüestionar l’autoritat”. (Benjamin Franklin)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Radio Marca Barcelona. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee