Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

AMB LA IL·LUSIÓ NO ES JUGA
AMB LA IL·LUSIÓ NO ES JUGA
Ja de per si, encetar un nou any és sinònim d’il·lusions renovades. Fer una dieta, començar a fer esport, adquirir hàbits més saludables,...

Ja de per si, encetar un nou any és sinònim d’il·lusions renovades. Fer una dieta, començar a fer esport, adquirir hàbits més saludables, viatjar, millores laborals, etc., són tòpics que trobem un cop arranquem l’última pagina del calendari. Ara bé, hi ha coses que no canvien. Com la passió pel futbol i la il·lusió que genera.

El que va passar el passat dimarts al Mini Estadi del FC Barcelona mereix una total i profunda reflexió. Un fenomen que, sobretot els que som aficionats a la música ja hem vist en alguns macro concerts. Cartells de Sold Out i grans clars, zones buides per fer-ho més fàcil de entendre, a les graderies.

I això és el que va passar amb el tradicional entrenament a portes obertes de Nadal que ofereix el club als seus socis i afeccionats. El Barça va esgotar les prop de 15.000 entrades disponibles per al Mini, gratuïtes per als seus socis i a 5 euros per al públic en general, i a l’hora de la veritat 10.0000 persones en va fer un ús.

Malgrat que moltes persones es van quedar amb les ganes de veure els seus ídols de molt a prop, o simplement de fer un regal molt especial als més petits de casa, res ni ningú va evitar que, a més de oferir una imatge molt pobre amb grans buits a les graderies, els revendes operessin amb total llibertat a les rodalies de les instal·lacions del FC Barcelona.

Aquest episodi, que va cridar força l’atenció, és només la punta de l’iceberg del que succeeix cada setmana que hi ha partit al Camp Nou, als desplaçaments, i sobretot a les finals. Ja sigui deambulant pels carrers, o anar a la recepció del famós Hotel Madanis prop del Camp Nou.

Servidor, saludant a una amiga que treballava a la recepció, vaig observar com en un interval de 5 minuts, almenys 20 persones deixaven abonaments a nom de la mateixa persona. Malauradament no recordo el nom, i pel que sé, el club ja n’és al corrent. Un grup de miserables que juga amb la il·lusió de les persones que, ja siguin grans o petits, hauria, i ha de ser, intocable.

No vull posar en dubte la lluita contra la revenda exercida per la directiva. Tampoc per les forces de l’autoritat. Però el que és evident és que res es suficient per aturar-la i amenaça en destruir la poca essència de passió que encara ens queda al futbol modern.

 

“La guerra és l'art de destruir homes, la política és l'art de enganyar-los.” (Jean Le Rond D’Alembert)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee