Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Amb el mateix esperit

El Barça va tornar a caure i ha de tornar a creure en la remuntada. Després de l’èxtasi del 6-1, dimecres el Camp Nou s’ha de preparar per a una altra nit històrica.
Amb el mateix esperit
Amb el mateix esperit
El Barça va tornar a caure i ha de tornar a creure en la remuntada. Després de l’èxtasi del 6-1, dimecres el Camp Nou s’ha de preparar per a una altra nit històrica.

Sí, ens van decebre i no ens ho esperàvem. Sí, van caure quan havien promès que no tornaria a passar. Sí, els hi va mancar intensitat. Sí, no van tenir el dia i havien assegurat que anaven a totes. Sí, no van ser el millor Barça. Tot això és més que cert i jo vaig ser el primer a dir-ho després del partit de Torí.

Sí, però ja està. Segur que a totes ens ha passat que quan diem que no ens tornarem a equivocar, la tornem a errar. Sense mala fe, sense voler fer mal, però perquè a vegades hi ha circumstàncies que no preveiem. I el Barça és com nosaltres i també li pot passar. Ara bé, els dos partits, malgrat els paral·lelismes, no són iguals.

El partit del Parc dels Prínceps era inversemblant i totalment imprevisible. I el Barça havia d’arreglar el desastre que havia provocat. La desfeta contra la Juventus, en canvi, no és tan paranormal com la de París i per això hem de remar encara més. El rival és més dur, té les idees més clares i sap millor a què juga. És aquesta la derrota que podia entrar a les travesses.

Així que l’important no és recordar que aquests jugadors ja l’han ‘cagat’ dues vegades en poc temps, sinó ser capaços de posar-ho tot plegat en context. El 6-1 servia per apagar un incendi incòmode. Aquell no era el partit. El Partit de veritat és el de dimecres; és quan sabíem que tindríem problemes i quan hem de respondre com mai. El precedent no serveix per desil·lusionar-nos i fer-nos cansar de les remuntades. Ens ha de fer obrir els ulls i veure que en som capaços. I punt. Hem de mantenir aquell esperit. No és que ho hàgim de tornar a fer, és que ara ho hem de fer de debò.

Segurament, l’onada efervescent prèvia a la remuntada ha estat més tímida aquesta vegada, però això no vol dir que hi hagi menys convicció. Si els jugadors hi creuen, quins arguments tenim nosaltres per no fer-ho? Si ja han ressuscitat un cop, per què els hem de tornar a matar?

Què hi farem, és l’esperit de la culerada… Però m’estranya que després de callar tantes boques, encara es gosi posar en dubte la capacitat d’aquests futbolistes. Sí, és difícil; sí, era evitable; sí, preferia no estar en aquesta situació. Però sí, jo hi crec. Com hi vaig creure i com sempre hi creuré. D’arguments futbolístics n’hi ha, potser no tants com voldríem, però en tenim. D’arguments històrics, de precedents, n’existeixen. D’arguments passionals també. I a més tenim Messi. Voleu més arguments?
Que vinguin, que pateixin i que se’n tornin. Nosaltres seguim. Hi crec per convicció, per voluntat i ganes. Hi crec perquè no tinc motius per no fer-ho. Remuntarem.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee