Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Abisme

Les darreres actuacions del Barça evidencien l’enorme bretxa que hi ha entre els jugadors considerats titulars i els suplents de segona línia, una diferència que caldria minimitzar.
Abisme
Abisme
Les darreres actuacions del Barça evidencien l’enorme bretxa que hi ha entre els jugadors considerats titulars i els suplents de segona línia, una diferència que caldria minimitzar.

Teràpia de gols i crisi aparcada. O això sembla, perquè a can Barça mai es pot donar una amenaça per neutralitzada. El que és innegable, però, és que les golejades davant el Celtic i el Leganés han fet oblidar l’ensopegada amb l’Alabès i han posat sobre la taula que el Barça segueix sent un dels màxims candidats a tot.

I bàsicament, les dues actuacions destacades d’aquesta setmana posen de manifest que la derrota contra l’Alabès va ser un mer accident sense importància, però que cal tenir en compte per rectificar els errors i no tornar-los a cometre. Ara, però, hem de passar pàgina.

El que també ha quedat clar és que, en determinades posicions i fases del joc la diferència entre el titular i el suplent és abismal. Això fa que combinar la distribució dels descansos es converteix en un punt fonamental. Potser contra l’Alabès Luis Enrique va pecar d’optimista i atrevit i va fer una alineació massa rotant i amb poca continuïtat. I sense una base sòlida aquest equip no funciona. Perquè, encara que Luis Enrique no ho vulgui reconèixer, és clar que en qualsevol plantilla existeix un equip que, a priori, tendeix a posicionar-se com a titular i un altre format per futbolistes que se situen en una posició secundària per ser cridats com a suplents de recanvi en moments de repartiment de descansos.

Per això, no cal ser tan radical com ho va ser Lucho. En els dos últims partits següents s’ha demostrat que fer rotacions i seguir sent competitius és possible; cal fer-ho amb cap i cura. La perfecta simbiosi entre titulars, suplents, rotacions, descansos i victòries és la clau que obre la porta de l’èxit; és la recepta que vol trobar qualsevol entrenador.

I per Luis Enrique els ingredients han de ser la persistència de valors sagrats que sostinguin l’engranatge i que s’acompanyin de suplents que no facin perdre competitivitat al col·lectiu i, alhora, tinguin la possibilitat de créixer al costat dels titulars. Tot amb mesura.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee