Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

A LA RECERCA DE LA FELICITAT
A LA RECERCA DE LA FELICITAT
A més de periodista, sóc llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Aquesta afirmació no té cap intenció posar-me medalles, mèrits,...

A més de periodista, sóc llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Aquesta afirmació no té cap intenció posar-me medalles, mèrits, ni res per l’estil. Simplement, vull que serveixi com a referència de cara al punt de vista que m’agradaria focalitzar aquest article. Tot i que fent un breu exercici de sinceritat, tinc la impressió de que qualsevol persona familiaritzada amb el món del futbol modern pot arribar a entendre el que llegirà a continuació.

No parlaré de fitxatges. Ho faré més endavant. Tot i que a mode d’aperitiu o de teaser trailer vull transmetre una impressió positiva al respecte. El tema que concerneix aquest escrit gira al voltant de qüestions relacionades amb les diferents eines del màrqueting que afecten a la samarreta del FC Barcelona.

No vull entrar a discutir sobre la ètica i moral que comporta el patrocini de Qatar Airways. Tot i que vivim en un món amb una realitat política I econòmica molt complicada, i que comporta un ampli debat, valgui la redundància, complicat, no és la meva intenció entrar en detalls pel simple fet de que es un tema molt extens i que requereix precaució i coneixement de la totalitat dels actors i proves empíriques per efectuar tals acusacions.

Malgrat tenir com a feina principal la direcció de mitjans duna organització de caràcter diplomàtic a nivell internacional, Institute for Cultural Diplomacy, no m’atreveixo, encara, a tractar el tema en profunditat. No obstant, si que m’agradaria advertir, tal i com resa, la genial pel·lícula Sospitosos Habituals de Bryan Singer, “el millor truc mai inventat pel Diable va ser fre creure al món que mai havia existit”. Cal tenir els ulls ben oberts.

Avui vull parlar d’un aspecte més senzill, inofensiu, i més “superficial”. I no és altre que el patrocini principal de la samarreta del FC Barcelona. No tic cap intenció de posar en dubte la tasca realitzada pel professionals que integren la directiva del club, especialment en relació al departament de màrqueting. Però és obvi que alguna cosa no estem fent bé en aquest aspecte. I més encara si ens posem a comparar els patrocinis que gaudeixen altres clubs a Europa.

Moltes seran les veus que prefereixen una samarreta del Barça “neta” de marques. Ja sigui per motius d’orgull o de disseny, però no podem obviar que si volem mantenir el nivell òptim de la plantilla i competir amb els millors equips del continent cal explotar aquesta possibilitat. Comptar amb un patrocini per a la samarreta és avui en dia un aspecte imprescindible per donar balanç als comptes del club.

Però entrant de nou en matèria, vull manifestar que no acabo d’entendre com és tan difícil per al FC Barcelona aconseguir altres possibilitats de patrocini quan comptem amb el millor palmarès europeu dels últims 10 anys. Una plantilla composada per autèntiques estrelles mundials, sense comptar amb els nous vinguts, com Piqué, Alba, Mascherano, Iniesta, Busquets, Arda, Rakitic, Neymar, Suárez, i sobretot Messi. L’argentí és ja per si sol, un reclam enorme alhora de concretar possibles contractes comercials.

Un equip que ha aconseguit el que mai ningú ha fet. Dos Tripets, un Sextet, 4 Champions en 10 anys, 7 Lligues, 4 Copes del Rei, etc. I amb el nivell de joc exhibit. Però malgrat aquesta impressionant carta de presentació, el club ha estat a punt de tenir la samarreta del Barça neta de cara a la propera temporada després de la finalització del contracte amb Qatar Sports Investment. Finalment, ambdues parts han decidit prorrogar el contracte una temporada més amb les mateixes condicions que el contracte anterior. Un gest certament estrany per part dels empresaris àrabs, on sembla més una espècie de favor que no pas una relació comercial de futur. És evident que sense la totalitat dels detalls és difícil entendre les raons d’aquesta nova entesa.

És difícil d’entendre com és possible que el FC Barcelona no hagi sabut explotar les impressionants credencials del Barça. No em faig creus quan observo que altres equips del continent compten amb igual, o millor, contractes de patrocini. Equips que porten temporades en blanc, aconseguint mèrits menors, i fins i tot, sense poder disputar competicions europees importants.

És indignant comprovar que Nike pagui prop de 35 milions d’euros anuals per la samarreta blaugrana mentre que el Mancester United rep 94 milions d’euros anuals d’Adidas. I encara més greu és constatar que el club blaugrana rep només 5 milions d’euros més que clubs, com el Liverpool, que no fan soroll a la primera línia esportiva. La samarreta del Barça és actualment per sota d’equips com el Madrid, Arsenal o Chelsea, que reben prop de 40 milions d’euros anuals. Cal recordar que el Chelsea, ni tan sols jugarà a Europa la temporada que ve.

Parlant de patrocinis la situació és encara més depriment. Chevrolet paga 70 milions anuals al Manchester United, Yokohama 55 al Chelsea i en tercer lloc trobem al Barça amb els 35 de Qatar. No només els dos primers de la llista no mereixen en cap cas estar millor pagats que el club blaugrana sinó que gairebé al mateix nivell que el FC Barcelona trobem patrocinis com Standard Chatered al Liverpool per només 3 milions d’euros menys.

Alguna cosa no s’estan fent bé quan la samarreta del Barça té aquest valor. I molt menys si tenim en compte els mèrits esportius i individuals d’alguns jugadors. Mencionar només Messi hauria d’obrir moltes portes alhora d’executar un pla de negocis seriós. Estem parlant del millor jugador de la història i encara és en actiu. I ho serà a l’actual nivell almenys per 3-4 anys més. I alguna cosa s’està fent encara pitjor quan la directiva del FC Barcelona és la que ha d’anar a la desesperada a la recerca de patrocinis com si fossin Will Smith a la pel·lícula A la recerca de la felicitat.

Som el FC Barcelona. La directiva, i el departament de màrqueting haurien d’estar saturats i ofegats d’ofertes milionàries que busquen patrocinar al club. El que és un mal de cap, hauria de ser un benvingut problema. Però la realitat dista molt del que hauria de ser. Realista és també tenir present que parlar, o escriure, és molt fàcil i que probablement negociar a la via real és més complicat del que sembla. Però no podem obviar que la realitat alhora de comprar, i sobretot vendre jugadors deixa bastant que desitjar. I probablement, aquest fet afecti també en l’amit dels patrocinis.

Actualment, per mèrits i per icones esportives, la samarreta del Barça hauria de ser la més valuosa del panorama internacional. I malgrat aquesta situació, dona la impressió que tan per part del mateix club, com de es empreses interessades a col·laborar, no es doni el valor que es mereix.

 

"Si no ets una marca, seràs mercaderia" (Philip Kotler)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee