Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

5 de 5
5 de 5
En el passat article parlàvem d'un diumenge d'histèria i que finalment, amb sort, va acabar de la millor manera pels interessos del Barça...

En el passat article parlàvem d'un diumenge d'histèria i que finalment, amb sort, va acabar de la millor manera pels interessos del Barça. 

L'equip femení continua liderant la classificació de la Lliga Iberdrola després d'imposar-se al Tacuense. En un partit marcat per baixes amb seleccions i alguns canvis a l'11, l'equip d'en Xavi Llorens va tenir els seus problemes per tal de treure un bon resultat, fins que poc a poc i amb el pas dels minuts, el camp va ser baixada per aconseguir una nova victòria. Per noms, segurament aquesta setmana haurem sentit el de Bárbara, que va fer un gol espectacular a mitja setmana davant de l'Espanyol i que ahir tambe vam poder veure a la Ciutat Esportiva. Sens dubte, una jugadora amb bon toc de pilota i amb velocitat, un factor clau -creu servidor- en el futbol femení. 

En segon lloc teníém el Barça B, que també va tenir problemes per guanyar, però finalment Gumbau, amb un gran llançament de falta va deixar KO l'Eldense. Un Gumbau, que fins fa no pas gaire havia estat més protagonista en el primer equip que no pas Sergi Samper, el que tothom des de fa anys que ha col·locat com l'hereu del 4 o del que ara mateix es Sergio Busquets. Tot i això, Luis Enrique tenia més predilecció per Gumbau. Segurament coses dels entrenadors.

Però si cal parlar d'alegries sens dubte és la del Barça Lassa. El conjunt de Bartzokas va fer segurament el partit més complet de la tota la temporada, amb un Ante Tomic sempre en boca de tothom, però que en general sempre juga motivat davant del seu anterior equip. Les baixes eren sensibles, molt sensibles, però amb una rotació més que curta en va treure molt profit. Però si alguna sembla haver aconseguit el tècnic grec és que tots els homes se sentin importants, i això és la base de l'equip. Homes com Eriksson o Vezenkov eren totalment residuals amb Pascual i, amb les baixes aquesta temporada, han adquirit minuts i galons, demostrant que també poden aportar molt en aquest Barça coral. Amb un Oleson que sembla el que fa anys que no veiem, amb un Dorsey recuperant nivell, amb un Perperoglou fi i el lideratge de Rice-Koponen i un molt bon Peno, l'equip ahir va escombrar el Madrid. Les grans figures desaparegudes i un Madrid que només va posar la por al cos en els últims minuts baixant la barrera dels 10 punts. Si al nivell de Tel Aviv o d'ahir hi sumem el potencial de Doelmann, Navarro, el paper de Claver i l'arribada del nou fitxatge -Lawal i Ribas encara en tenen per temps- el Barça pot acostar-se al nivell dels poderosos d'Europa. I això que a mi Bartzokas no m'acaba de convèncer, però de moment està responent bé.

I la festa s'acabava amb el Pizjuán. Es va avisar que no seria fàcil i no ho vas ser. La prolongació de Manchester va seguir, amb un equip jugant a quilómetres de diferència i a la contra, l'antítesis del que se'ns ha ensenyat aquesta última dècada. El Barça en pressió i jugar junts en sap, però no té un equip preparat per sortir a la contra. Però quant a l'equip hi tens Messi, tot sembla més fàcil. Cal insistir que malgrat l'equip guanya, hi ha coses que no funcionen. Però Messi decideix quan i com els partits es decideixen i ahir ho va tornar a fer. Jugada iniciada i acabada per ell en la desesperant primera part on el Sevilla va donar un bany de realitat com va fer el City o el Celta. La segona part és tot el contrari pel desgast dels de Sampaoli i perquè alguna cosa va passar al vestidor, però l'equip va tornar a jugar en espais curts, sortint de la pressió i llavors si, en recuperacions amb pocs homes del Sevilla, que la MSN tingués el gol. I finalment va arribar el gol d'un Suárez recordant a Eto'o al Bernabéu o davant el United a la final de Roma despenjat i desubicat a la dreta. 

No parlarem de l'incident de Messi: tothom sap que és culpa d'ell. 

I qui es pregunti el 5 de 5. Home! Faltava un assumpte judicial més sobre el cas Neymar. Bartomeu, Rosell, Barça i els Neymar a judici. Amb el club ja imputat perq, recordem-ho. Fins quant es defensarà que tot va ser net en el fitxatge del brasiler? Una més per a la història nefasta de la directiva.

Comentarios
Carles Ferrés Font
Politòleg i màster en Periodisme Esportiu. He informat durant 3 anys de l'actualitat de l'esport a planetadeporte.es. President de Finestra d'Oportunitat
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee