Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

25 ANYS GAUDINT
25 ANYS GAUDINT
Si he de ser sincer, jo no recordo gaire aquell dia. Els meus pares sempre m’han explicat que jo era al menjador de casa mirant el partit...

Si he de ser sincer, jo no recordo gaire aquell dia. Els meus pares sempre m’han explicat que jo era al menjador de casa mirant el partit aliè al que passava i el que de debò va patir-ho va ser el meu pare. Angoixa que es va acabar aproximadament a les 22:40 de la nit quan Ronald Koeman va marcar el que és, probablement, el gol més important de la història del Barça.

No obstant, recordo celebrar-ho a la Penya Barcelonista de Vilanova i el dia després a l’Escola Pia de Vilanova on cursava Segon de Primària. Tenia 7 anys. Malauradament però, si que tinc més records de la fatídica final d’Atenes contra el Milan. Era a casa dels meus avis, i va ser una nit molt trista. Vam anar a dormir sense intercanviar gairebé una sola paraula.

El gol de Koeman va acabar amb una depressió que havia començat 6 anys enrere en una altra final a Sevilla. L’Estadi Ramón Sánchez Pizjuán va ser testimoni de una de les nits més amargues, sinó la que més, de l’historia del FC Barcelona. L’equip blaugrana, que venia de la famosa remuntada contra el Göteborg amb un Hat Trick de Pichi Alonso, no va ser capaç de doblegar a l’Steaua de Bucharest. Un exemple de que mai s’ha de dir blat fins que sigui al sac i ben lligat.

Aquell gol a l’antic Wembley, cosa que sempre m’ho corroboren el meu i el meu avi, va ser el canvi d’una mentalitat derrotista i victimista per una més d’optimista i guanyadora a l’entorn blaugrana. Però els esdeveniments que han succeït en aquests 25 anys han demostrat que alguna cosa més va canviar aquell 20 de maig de 1992. S’havia instaurat un nou model futbolístic al FC Barcelona que, a més d’èxits i un futbol de somni, havia despertat l’admiració del món sencer.

Fa pocs dies Televisió de Catalunya va emetre un reportatge que va escollir un títol que aconsegueix definir a la perfecció el que va significar aquella efemèride.Wembley: L’inici de tot” però no va comptar, en la meva humil opinió, amb el millor fil conductor per rememorar aquell 20 de maig de 1992 malgrat identificar, opinió que si és unànime, a Johan Cruyff com artífex d’aquell èxit i canvi radical en la identitat del FC Barcelona.

Molt millor va ser el reportatge del programa Informe Robinson que es va emetre per la cadena Movistar+. “Wembley 1992” va saber transmetre a l’espectador a la temporada de la primera Copa d’Europa del FC Barcelona amb molta més precisió. Sobretot, perquè s’allunya del caràcter d’homenatge a Johan Cruyff del reportatge de la televisió catalana i s’endinsa en un ambient molt més futbolístic.

I això va ser Wembley’92. Un canvi de paradigma futbolístic d’un equip que anava perdut sense estil, concepte, ni identitat. El triomf al mític estadi anglès va portar el que els afeccionats al Barça hem gaudit 25 anys després. El futbol més estètic que s’ha vist mai i títols. Molts títols amb la segona Champions a París al 2006, la tercera a Roma (amb Triplet i Sextet inclòs), la quarta al nou Wembley al 2011 (on s’ha vist la millor actuació futbolística d’un equip en una final), i la cinquena a Berlín al 2015 (amb Triplet i amb 5 títols).

Els barcelonistes ens hem de sentir molt afortunats del que hem viscut. Una trajectòria envejable que va canviar, tal i com diria el mestre Cruyff, “en un momento dado” d’aquell 20 de maig de 1992. Un recorregut que, passi el que passi demà al l’última jornada de Lliga, ens ha d’ensenyar que el derrotisme i el pessimisme no s’han d’apoderar del sentir blaugrana.

La Lliga està molt difícil. Dit d’una manera més concisa hauríem d’admetre que és gairebé impossible. Però el futbol ens ha ensenyat que res és impossible i que s’ha de treballar fins el final. Una temporada que es pot acabar amb un títol de Copa del Rey la propera setmana contra l’Alavés.

El culer ha de ser optimista i realista. La propera temporada tindrem nou entrenador, un nou projecte. Un nou curs on el barcelonista ha de recolzar al nou líder de la banqueta amb la convicció de que el Barça té una plantilla, on s’ha de fer 4 fitxatges de jugadors madurs (26-29 anys), que és capaç de seguir fent gaudir cada setmana al soci. Una temporada que de ben segur acabarà amb nous èxits esportius.

Mentrestant, celebrem i siguem agraïts amb l’herència de Johan Cruyff i el seu Dream Team. Uns fruïts que s’han traduït amb aquest fantàstic Barça de Messi que de ben segur lluitarà aquesta Lliga fins al final a l’espera del que passi a Màlaga. Com va dir Johan, l’esdevenir del futur només passa perquè ens assegurem de que els jugadors surtin i gaudeixin. És l’única garantia de seguir passant-ho bé 25 anys més.

 

"Si l'equip contrari té un jugador intel·ligent que es desmarca molt bé, sempre vam optar per la solució més senzilla: Que no el marqui ningú, no es desmarcarà". (Johan Cruyff)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee